AL.LEGACIONS
PRIMERA.- DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ DEL SOLAR.
El solar sobre el qual es demana llicència d’obres està ubicat a Pça Catalunya, Pça Constitució, C/ Montserrat.
Segons la seva descripció registral (finca núm. 239) i cadastral (0666601CF8606F) es tracta d’una parcel·la de 798
m² de superfície, albergant una construcció existent de 478 m². La construcció existent es desenvolupa sobre una planta baixa de 222 m² més 37 m²; el total construït en PB és doncs de 259 m2; de la qual cosa en resulta que l’ocupació de la PB equival a un 32,45% de la parcel·la.
Destaca que la parcel·la té tres línies de façana: la primera, al Carrer Montserrat números 7-5, és una línia de 3 trams que en conjunt mesura poc més d’11 m; la segona, també al Carrer Montserrat amb núm. 1, té poc més de 10 m; i la tercera, a Pça Constitució, té poc més de 19 metres.
Es reprodueix seguidament el plànol de la parcel·la que figura a la base del cadastre:
Plànol cadastral


SEGONA.- DESCRIPCIÓ DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA QUE REGULA EL SEU APROFITAMENT
La parcel·la a que es refereix l’al·legació precedent ve qualificada per les vigents Normes Subsidiàries de Planejament municipal de Bellvei (NN.SS., en endavant) amb clau RCA (zona residencial nucli antic), amb els paràmetres d’ordenació que es deriven dels arts 37 (tipus d’ordenació), 38 a 47 (paràmetres comuns a tots els tipus d’ordenació de l’edificació), 48 a 53 (paràmetres de l’edificació entre mitgeres), 64 a 67 (condicions de l’habitatge) i 94 a 97 (zona residencial nucli antic clau RCA) de les seves Normes Urbanístiques. D’aquests preceptes són especialment destacables a efectes d’aquest escrit, els següents:
- art. 37, que defineix al tipus d’ordenació d’edificació entre mitgeres com aquell que “correspon al tipus d’illa tancada, l’edificabilitat de la qual es regula bàsicament per l’alineació de la façana, la profunditat edificable i l’alçada reguladora”.
- art. 94.2 que considera que en clau RCA el tipus d’ordenació aplicable és el “d’edificació entre mitgeres, amb alineació a vial, conservant les característiques de l’edificació actual, en particular les alineacions existents o les que dicten, segons articles anteriors d’aquestes Normes Urbanístiques”.
- art. 97.2, que disposa que “Els edificis en aquesta zona, la façana dels quals sigui de longitud menor o igual a 5 metres, seran obligatòriament unifamiliars. En altre cas poden ser bifamiliars, i sota cap concepte un nucli vertical o escala poden donar acés a més de quatre habitatges”.
- art. 97.3, que disposa que “És aconsellable no utilitzar les plantes baixes per a habitatge i és obligatori, en el cas en que es construeixi més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la, que aquesta planta baixa es destini a estacionament”.
Es reprodueix seguidament el plànol d’ordenació O3, en la part que afecta a la parcel·la de referència.

TERCERA.- SOBRE LA INTERPRETACIÓ DELS PRECEPTES URBANÍSTICS.
Les Normes Urbanístiques de les NN.SS., salvant omissió involuntària, no contenen regles d’interpretació dels seus preceptes, regles que d’altra banda avui es troben perfectament assentades tant en normativa general com en la jurisprudència.
En efecte, l’art. 10 de la LUC disposa que:
Regles d'interpretació del planejament urbanístic
1. Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per contradiccions entre documents d'igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d'interpretació integrada de les normes. En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament urbanístic i que no pugui ésser resolt atenent els criteris generals determinats per l'ordenament jurídic, preval el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real.
2. En el supòsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de preservació, s'ha de ponderar l'interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori.
Aquest precepte sintetitza magistralment la jurisprudència tradicional anterior (com són les sentències del TS de 1.7.92, RJ 5741; de 22.5.91, RJ 4287; de 28.2.84, RJ 1094; de 13.4.82, RJ 2406; i del TSJ de Catalunya de 17.12.96, RJCA 2637). És de destacar la regla imperativa de resoldre els dubtes d’interpretació a favor del criteri de menor edificabilitat.
QUARTA.- SOBRE LA CONSERVACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICACIÓ ACTUAL.
Cal destacar que les característiques de l’edificació actual, que cal respectar segons l’art. 37 de les Normes Urbanístiques, tant en la parcel·la sobre la que es pretén la llicència com a la illa on s’ubica, són habitatges unifamiliars entre mitgeres, construïdes sobre porcions de terreny més o menys irregulars. No hi ha dins d'aquest entorn cap edificació plurifamiliar.
A entendre d'aquesta part, el precepte d’aplicació (art. 37) cal interpretar-se en el sentit que no resulta admissible edificació diferent a la conservació de la preexistent. En un entorn d'habitatges unifamiliars construïts sobre parcel·les irregulars, la introducció d'una construcció plurifamiliar en un sector de nucli antic distorsiona l'entorn físic, paisatgístic, urbanístic i jurídic. On hi ha cases, apareix un bloc; on hi ha propietat exclusiva, apareix propietat horitzontal; on hi ha construccions tradicionals, apareix una construcció moderna. L’art 37 obliga a “conservar les característiques actuals de l’edificació”, previsió la qual cal interpretar en el sentit de que resulta obligatori el manteniment de les característiques estructurals de l'edificació existent.
Contràriament, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar de 16 habitatges. Això resulta absolutament contrari a aquest manteniment i conservació que la normativa exigeix i, per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat d’inesmenable.
CINQUENA.- SOBRE LA INADMISSIBILITAT D’UNA CONSTRUCCIÓ PER A HABITATGE PLURIFAMILIAR.
Sigui quina sigui la interpretació de l’art. 37, sobre el manteniment de les característiques de l’edificació actual, el projecte sobre el qual es demana la llicència infringeix igualment allò que contempla l’art. 97.2 i que podríem titular com inadmissibilitat de construccions destinades a habitatges plurifamiliar.
El motiu en que justifiquem aquesta inadmissibilitat és no ja la distorsió de l'entorn, ans la interpretació que procedeix d’allò que disposa l’art. 97.2 de les Normes Urbanístiques abans transcrit; aquest precepte només admet a la zona habitatges unifamiliars o bifamiliars; s’admet l’unifamiliar sense restriccions; i el bifamiliar si la façana de l’edificació és superior a 5 m. Res mes.
La previsió de que un nucli de comunicació vertical pugui donar accés a un màxim de 4 habitatges no significa en absolut que es contemplin les edificacions plurifamiliars; cal entendre aquesta previsió com la possibilitat de que una escala única doni accés a dos habitatges d’un edifici i dos habitatges d’un altre edifici. L’edificació, en qualsevol cas, admetrà un màxim de dos habitatges.
Contràriament, també, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar de 16 habitatges. Això resulta absolutament contrari a la permissió com a màxim d’edificacions bifamiliars que contempla l’art. 97.2, i ,per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat, també, d’inesmenable.
SISENA.- SOBRE LA NECESSITAT DE DESTINAR LA PLANTA BAIXA A ESTACIONAMENT.
El projecte sobre el qual es demana la llicència infringeix igualment allò que contempla l’art. 97.3 i que podríem titular com infracció de l’obligació de destinar la planta baixa a estacionament.
La interpretació d’aquest precepte que reputem infringeix el projecte sotmès a llicència resulta ben clara: si es construeixen més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la resulta preceptiu destinar la planta baixa a estacionament de vehicles.
L’obligatorietat de reservar la planta baixa a estacionament, doncs, abasta a dos supòsits:
- projectes que contemplin la construcció de més de dos habitatges amb un sòl accés. Ja hem vist en l’al·legació anterior que un sòl accés pot donar servei a un màxim de 4 habitatges. En aquest cas (accés únic i 3 o 4 habitatges) caldrà que destini la planta baixa a estacionament. Com que el projecte sotmès a llicència contempla més d’un accés a la construcció, aquest supòsit no és d’aplicació.
- projectes que contemplin més de dos habitatges en la mateixa parcel·la. És precisament el cas del projecte sotmès a llicència, on en una parcel·la s’hi projecte la construcció de 16 habitatges.
Contràriament, també, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar on la planta baixa no es destina a estacionament de vehicles. Això resulta absolutament contrari a allò que contempla l’art. 97.3, i ,per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat, també, d’inesmenable.
Per tot allò anteriorment exposat, en base als fonaments legals esmentats i demés d'aplicació, A V.I. SUPLIQUEN: Que tingui per presentat aquest escrit en temps i forma i, després dels tràmits legals dicti resolució en la qual es denegui la llicència d’obres per a la construcció de 16 habitatges i soterrani per aparcament a la parcel·la situada a Pça Catalunya, Pça Constitució, C/ Montserrat, demanada per la companyia mercantil __________, per la concurrència dels defectes assenyalats a les al·legacions quarta, cinquena i sisena d’aquest escrit; notificant expressament als signants la resolució que es dicti.