Tot comença ara fa un any quan tornàvem d’un passeig per les vinyes en bicicleta i de sobte ens varem topar amb el cartell penjat a “Cal Ponico” PROXIMA PROMOCIÓN 16 DUPLEX, 30 PLAZAS DE PARQUINS,...,on hi ha una casa unifamiliar ara passaria a tenir 16 famílies.
Com a veïns afectats varem decidir fer una visita a l’ Ajuntament per assabentar-nos del projecte, dos cops seguits negant-se a donar-nos la informació de la construcció a fer-hi, i a la tercera, gracies a una consulta d’advocat varem poder visualitzar el projecte i obtenir les normes urbanístiques del casc antic.
L’agost de l’any passat degut al desconeixement tècnic sobre el tema varem decidir que fos un bufet d’advocats el qui ens fes l’escrit al·legatori, ja que no complia la normativa vigent. A partir d’aquí informem els veïns afectats que no sabien fins on arribava aquest projecte tant exagerat. Després de recollir firmes i presentar l’escrit a l’Ajuntament on es demana que no es concedeixi la llicència al incomplir les normes, decidim no fer més soroll, i esperar la resposta, vivim en un poble de veïns i no es vol ferir a ningú.
El següent pas va ser una altra reunió veïnal, ara ja a l’ Ajuntament, on se’ns diu que l’escrit presentat (el de l’advocat) no te validesa i que el projecte tirarà endavant i donaran la llicència. Expliquem la nostra preocupació i exposem que volem unes normes protectores que facin perdurar el nostre casc antic per a generacions futures. Se’ns diu que això es pot fer mitjançant un Pla d’ Ordenació Urbanístic Municipal Nou, però que això porta feina i temps, també se’ls proposa que “Cal Ponico” el podria adquirir l’ajuntament i fer un equipament municipal, com ara un centre de dia per a gent gran, una biblioteca- museu, hotel d’entitats...,una de les primeres cases del poble, a la plaça Catalunya, on es celebren les festivitats , que tot el poble la pogués gaudir, sempre prèvia consulta, si aquest volgués. A la sortida de la reunió parlem amb l’advocat sobre la negativa oral i diu que ara el que toca és esperar a que l’ Ajuntament ens respongui per escrit, degut al no compliment de normes.
Fins aquí, i encara avui sense resposta a les nostres al·legacions, és on arribem a setembre de 2008 on dos dies abans del ple del 25 ens assabentem que es vol aprovar la nova normativa municipal i així es podran fer els tres blocs de pisos dintre l’hort de “Cal Ponico” . Decidim de nou fer poc soroll per a veure si l’ajuntament per fi ens escolta i una representació petita del veïns afectats decidim anar al ple per que reconsiderin el que volen fer, ja que un tema tant important com les noves normes urbanístiques creiem ,i així ho diu la llei, que necessita de la participació del poble, ja que afecta directament a la nostra qualitat de vida i la de les generacions futures.
En aquest ple ens adonem que parlem un idioma diferent, sens diu que el poble són 2.000 persones (les quals en aquella data no sabien res, degut a la nostre decisió de no fer soroll), no 15 i que la nostra opinió no és rellevant. Una puntualització, a les classes d’economia quan vaig estar a la universitat ens ensenyaven que l’economia capitalista era molt agressiva i que si es deixava anar sola podria arribar a ser molt discriminatòria , aquí es on entra la funció de les administracions públiques que ha d’introduir mesures reguladores en benefici de tota la societat, en aquest cas no es compleix.
Crec que el que estem fent és en el propi interès, i es clar que si, nostre, el dels veïns del poble, per que en formem part i ens l’estimem, per això estem al cap davant, per això estem gastant diners propis i esforços, però avui ens toca a un grup de veïns i el demà , amb aquestes noves normes li pot tocar a uns altres. Només recalcar que això a començat amb una petita lluita veïnal, sense fer soroll i ara negativa, rere negativa volem fer partícip a tot el poble i que sigui ell de cor el que decideixi, que triï el que vol per el seu futur, sense por i sense fer malt a ningú. No retraiem res al nostre ajuntament que ha fet coses bones i en segueix fent, només demanem que ens escolti i reflexioni sobre el Casc Antic de Bellvei, sobre la Conservació de la Nostra Història i eviti el “rodillo” de les constructores, ja que amb aquestes normes que ells aproven hi ha “CARTA BLANCA” SENSE MIDES PER TOT EL CASC ANTIC.
Exposo davant la meva indefensió al meu poble i al meu Ajuntament, que no sé si em farà cas, però crec que la causa és bona per als nostres propers fills que vindran, que no sé si podran veure res del que jo he viscut.
Com a veïns afectats varem decidir fer una visita a l’ Ajuntament per assabentar-nos del projecte, dos cops seguits negant-se a donar-nos la informació de la construcció a fer-hi, i a la tercera, gracies a una consulta d’advocat varem poder visualitzar el projecte i obtenir les normes urbanístiques del casc antic.
L’agost de l’any passat degut al desconeixement tècnic sobre el tema varem decidir que fos un bufet d’advocats el qui ens fes l’escrit al·legatori, ja que no complia la normativa vigent. A partir d’aquí informem els veïns afectats que no sabien fins on arribava aquest projecte tant exagerat. Després de recollir firmes i presentar l’escrit a l’Ajuntament on es demana que no es concedeixi la llicència al incomplir les normes, decidim no fer més soroll, i esperar la resposta, vivim en un poble de veïns i no es vol ferir a ningú.
El següent pas va ser una altra reunió veïnal, ara ja a l’ Ajuntament, on se’ns diu que l’escrit presentat (el de l’advocat) no te validesa i que el projecte tirarà endavant i donaran la llicència. Expliquem la nostra preocupació i exposem que volem unes normes protectores que facin perdurar el nostre casc antic per a generacions futures. Se’ns diu que això es pot fer mitjançant un Pla d’ Ordenació Urbanístic Municipal Nou, però que això porta feina i temps, també se’ls proposa que “Cal Ponico” el podria adquirir l’ajuntament i fer un equipament municipal, com ara un centre de dia per a gent gran, una biblioteca- museu, hotel d’entitats...,una de les primeres cases del poble, a la plaça Catalunya, on es celebren les festivitats , que tot el poble la pogués gaudir, sempre prèvia consulta, si aquest volgués. A la sortida de la reunió parlem amb l’advocat sobre la negativa oral i diu que ara el que toca és esperar a que l’ Ajuntament ens respongui per escrit, degut al no compliment de normes.
Fins aquí, i encara avui sense resposta a les nostres al·legacions, és on arribem a setembre de 2008 on dos dies abans del ple del 25 ens assabentem que es vol aprovar la nova normativa municipal i així es podran fer els tres blocs de pisos dintre l’hort de “Cal Ponico” . Decidim de nou fer poc soroll per a veure si l’ajuntament per fi ens escolta i una representació petita del veïns afectats decidim anar al ple per que reconsiderin el que volen fer, ja que un tema tant important com les noves normes urbanístiques creiem ,i així ho diu la llei, que necessita de la participació del poble, ja que afecta directament a la nostra qualitat de vida i la de les generacions futures.
En aquest ple ens adonem que parlem un idioma diferent, sens diu que el poble són 2.000 persones (les quals en aquella data no sabien res, degut a la nostre decisió de no fer soroll), no 15 i que la nostra opinió no és rellevant. Una puntualització, a les classes d’economia quan vaig estar a la universitat ens ensenyaven que l’economia capitalista era molt agressiva i que si es deixava anar sola podria arribar a ser molt discriminatòria , aquí es on entra la funció de les administracions públiques que ha d’introduir mesures reguladores en benefici de tota la societat, en aquest cas no es compleix.
Crec que el que estem fent és en el propi interès, i es clar que si, nostre, el dels veïns del poble, per que en formem part i ens l’estimem, per això estem al cap davant, per això estem gastant diners propis i esforços, però avui ens toca a un grup de veïns i el demà , amb aquestes noves normes li pot tocar a uns altres. Només recalcar que això a començat amb una petita lluita veïnal, sense fer soroll i ara negativa, rere negativa volem fer partícip a tot el poble i que sigui ell de cor el que decideixi, que triï el que vol per el seu futur, sense por i sense fer malt a ningú. No retraiem res al nostre ajuntament que ha fet coses bones i en segueix fent, només demanem que ens escolti i reflexioni sobre el Casc Antic de Bellvei, sobre la Conservació de la Nostra Història i eviti el “rodillo” de les constructores, ja que amb aquestes normes que ells aproven hi ha “CARTA BLANCA” SENSE MIDES PER TOT EL CASC ANTIC.
Exposo davant la meva indefensió al meu poble i al meu Ajuntament, que no sé si em farà cas, però crec que la causa és bona per als nostres propers fills que vindran, que no sé si podran veure res del que jo he viscut.
Montse Vidal Rodriguez
!PER UNA NOVA NORMATIVA PROTECTORA DEL CASC ANTIC!
No hay comentarios:
Publicar un comentario