jueves, 30 de octubre de 2008
lunes, 27 de octubre de 2008
ENGANXA'T AL CASC ANTIC
Hem de lluitar per conservar el nostre casc antic, tenir unes normes subsidiàries i un pla general digne per un poble com Bellvei! Ajuda'ns, Bellvei et necessita!
viernes, 24 de octubre de 2008
Salvem el casc antic us vol informar de totes les iniciatives dutes a terme
Des de Salvem el Casc Antic creiem important donar a conèixer totes les accions que estem duent a terme per tal de mantenir i millorar el nostre casc històric.
Som un grup de veïns de diferents edats i ideologies polítiques que, de manera cívica i ciutadana, volem salvar el que considerem els darrers valors que té el nostre poble, Bellvei.
Bellvei és un municipi que ha sofert un gran creixement urbanístic i en els darrers anys, aquest creixement també està afectant el casc antic. Apareixen blocs de pisos, cases amb façana d'obra vista allà on hi havia cases pairals, masies o cases de poble. Estem d'acord en què cal progrès, però no es pot fer de qualsevol manera ni a qualsevol preu.
Així com altres pobles de la comarca han apostat per mantenir l'estructura del seu nucli històric, o engeguen polítiques per millorar els barris, Bellvei no compta amb cap llei de protecció del patrimoni històric ni amb unes normes subsidiàries que mantinguin l'esperit del poble.
El nostre objectiu és conservar el casc antic i tenir unes normes subsidiàries i un pla general digne per un poble com Bellvei. I ho fem pels nostres avis, pares, per nosaltres i pels que vinguin demà.
Salvem el casc antic! Ens cal el suport de tots.
Som un grup de veïns de diferents edats i ideologies polítiques que, de manera cívica i ciutadana, volem salvar el que considerem els darrers valors que té el nostre poble, Bellvei.
Bellvei és un municipi que ha sofert un gran creixement urbanístic i en els darrers anys, aquest creixement també està afectant el casc antic. Apareixen blocs de pisos, cases amb façana d'obra vista allà on hi havia cases pairals, masies o cases de poble. Estem d'acord en què cal progrès, però no es pot fer de qualsevol manera ni a qualsevol preu.
Així com altres pobles de la comarca han apostat per mantenir l'estructura del seu nucli històric, o engeguen polítiques per millorar els barris, Bellvei no compta amb cap llei de protecció del patrimoni històric ni amb unes normes subsidiàries que mantinguin l'esperit del poble.
El nostre objectiu és conservar el casc antic i tenir unes normes subsidiàries i un pla general digne per un poble com Bellvei. I ho fem pels nostres avis, pares, per nosaltres i pels que vinguin demà.
Salvem el casc antic! Ens cal el suport de tots.
jueves, 23 de octubre de 2008
CARTA DIRIGIDA AL MEU POBLE
Tot comença ara fa un any quan tornàvem d’un passeig per les vinyes en bicicleta i de sobte ens varem topar amb el cartell penjat a “Cal Ponico” PROXIMA PROMOCIÓN 16 DUPLEX, 30 PLAZAS DE PARQUINS,...,on hi ha una casa unifamiliar ara passaria a tenir 16 famílies.
Com a veïns afectats varem decidir fer una visita a l’ Ajuntament per assabentar-nos del projecte, dos cops seguits negant-se a donar-nos la informació de la construcció a fer-hi, i a la tercera, gracies a una consulta d’advocat varem poder visualitzar el projecte i obtenir les normes urbanístiques del casc antic.
L’agost de l’any passat degut al desconeixement tècnic sobre el tema varem decidir que fos un bufet d’advocats el qui ens fes l’escrit al·legatori, ja que no complia la normativa vigent. A partir d’aquí informem els veïns afectats que no sabien fins on arribava aquest projecte tant exagerat. Després de recollir firmes i presentar l’escrit a l’Ajuntament on es demana que no es concedeixi la llicència al incomplir les normes, decidim no fer més soroll, i esperar la resposta, vivim en un poble de veïns i no es vol ferir a ningú.
El següent pas va ser una altra reunió veïnal, ara ja a l’ Ajuntament, on se’ns diu que l’escrit presentat (el de l’advocat) no te validesa i que el projecte tirarà endavant i donaran la llicència. Expliquem la nostra preocupació i exposem que volem unes normes protectores que facin perdurar el nostre casc antic per a generacions futures. Se’ns diu que això es pot fer mitjançant un Pla d’ Ordenació Urbanístic Municipal Nou, però que això porta feina i temps, també se’ls proposa que “Cal Ponico” el podria adquirir l’ajuntament i fer un equipament municipal, com ara un centre de dia per a gent gran, una biblioteca- museu, hotel d’entitats...,una de les primeres cases del poble, a la plaça Catalunya, on es celebren les festivitats , que tot el poble la pogués gaudir, sempre prèvia consulta, si aquest volgués. A la sortida de la reunió parlem amb l’advocat sobre la negativa oral i diu que ara el que toca és esperar a que l’ Ajuntament ens respongui per escrit, degut al no compliment de normes.
Fins aquí, i encara avui sense resposta a les nostres al·legacions, és on arribem a setembre de 2008 on dos dies abans del ple del 25 ens assabentem que es vol aprovar la nova normativa municipal i així es podran fer els tres blocs de pisos dintre l’hort de “Cal Ponico” . Decidim de nou fer poc soroll per a veure si l’ajuntament per fi ens escolta i una representació petita del veïns afectats decidim anar al ple per que reconsiderin el que volen fer, ja que un tema tant important com les noves normes urbanístiques creiem ,i així ho diu la llei, que necessita de la participació del poble, ja que afecta directament a la nostra qualitat de vida i la de les generacions futures.
En aquest ple ens adonem que parlem un idioma diferent, sens diu que el poble són 2.000 persones (les quals en aquella data no sabien res, degut a la nostre decisió de no fer soroll), no 15 i que la nostra opinió no és rellevant. Una puntualització, a les classes d’economia quan vaig estar a la universitat ens ensenyaven que l’economia capitalista era molt agressiva i que si es deixava anar sola podria arribar a ser molt discriminatòria , aquí es on entra la funció de les administracions públiques que ha d’introduir mesures reguladores en benefici de tota la societat, en aquest cas no es compleix.
Crec que el que estem fent és en el propi interès, i es clar que si, nostre, el dels veïns del poble, per que en formem part i ens l’estimem, per això estem al cap davant, per això estem gastant diners propis i esforços, però avui ens toca a un grup de veïns i el demà , amb aquestes noves normes li pot tocar a uns altres. Només recalcar que això a començat amb una petita lluita veïnal, sense fer soroll i ara negativa, rere negativa volem fer partícip a tot el poble i que sigui ell de cor el que decideixi, que triï el que vol per el seu futur, sense por i sense fer malt a ningú. No retraiem res al nostre ajuntament que ha fet coses bones i en segueix fent, només demanem que ens escolti i reflexioni sobre el Casc Antic de Bellvei, sobre la Conservació de la Nostra Història i eviti el “rodillo” de les constructores, ja que amb aquestes normes que ells aproven hi ha “CARTA BLANCA” SENSE MIDES PER TOT EL CASC ANTIC.
Exposo davant la meva indefensió al meu poble i al meu Ajuntament, que no sé si em farà cas, però crec que la causa és bona per als nostres propers fills que vindran, que no sé si podran veure res del que jo he viscut.
Com a veïns afectats varem decidir fer una visita a l’ Ajuntament per assabentar-nos del projecte, dos cops seguits negant-se a donar-nos la informació de la construcció a fer-hi, i a la tercera, gracies a una consulta d’advocat varem poder visualitzar el projecte i obtenir les normes urbanístiques del casc antic.
L’agost de l’any passat degut al desconeixement tècnic sobre el tema varem decidir que fos un bufet d’advocats el qui ens fes l’escrit al·legatori, ja que no complia la normativa vigent. A partir d’aquí informem els veïns afectats que no sabien fins on arribava aquest projecte tant exagerat. Després de recollir firmes i presentar l’escrit a l’Ajuntament on es demana que no es concedeixi la llicència al incomplir les normes, decidim no fer més soroll, i esperar la resposta, vivim en un poble de veïns i no es vol ferir a ningú.
El següent pas va ser una altra reunió veïnal, ara ja a l’ Ajuntament, on se’ns diu que l’escrit presentat (el de l’advocat) no te validesa i que el projecte tirarà endavant i donaran la llicència. Expliquem la nostra preocupació i exposem que volem unes normes protectores que facin perdurar el nostre casc antic per a generacions futures. Se’ns diu que això es pot fer mitjançant un Pla d’ Ordenació Urbanístic Municipal Nou, però que això porta feina i temps, també se’ls proposa que “Cal Ponico” el podria adquirir l’ajuntament i fer un equipament municipal, com ara un centre de dia per a gent gran, una biblioteca- museu, hotel d’entitats...,una de les primeres cases del poble, a la plaça Catalunya, on es celebren les festivitats , que tot el poble la pogués gaudir, sempre prèvia consulta, si aquest volgués. A la sortida de la reunió parlem amb l’advocat sobre la negativa oral i diu que ara el que toca és esperar a que l’ Ajuntament ens respongui per escrit, degut al no compliment de normes.
Fins aquí, i encara avui sense resposta a les nostres al·legacions, és on arribem a setembre de 2008 on dos dies abans del ple del 25 ens assabentem que es vol aprovar la nova normativa municipal i així es podran fer els tres blocs de pisos dintre l’hort de “Cal Ponico” . Decidim de nou fer poc soroll per a veure si l’ajuntament per fi ens escolta i una representació petita del veïns afectats decidim anar al ple per que reconsiderin el que volen fer, ja que un tema tant important com les noves normes urbanístiques creiem ,i així ho diu la llei, que necessita de la participació del poble, ja que afecta directament a la nostra qualitat de vida i la de les generacions futures.
En aquest ple ens adonem que parlem un idioma diferent, sens diu que el poble són 2.000 persones (les quals en aquella data no sabien res, degut a la nostre decisió de no fer soroll), no 15 i que la nostra opinió no és rellevant. Una puntualització, a les classes d’economia quan vaig estar a la universitat ens ensenyaven que l’economia capitalista era molt agressiva i que si es deixava anar sola podria arribar a ser molt discriminatòria , aquí es on entra la funció de les administracions públiques que ha d’introduir mesures reguladores en benefici de tota la societat, en aquest cas no es compleix.
Crec que el que estem fent és en el propi interès, i es clar que si, nostre, el dels veïns del poble, per que en formem part i ens l’estimem, per això estem al cap davant, per això estem gastant diners propis i esforços, però avui ens toca a un grup de veïns i el demà , amb aquestes noves normes li pot tocar a uns altres. Només recalcar que això a començat amb una petita lluita veïnal, sense fer soroll i ara negativa, rere negativa volem fer partícip a tot el poble i que sigui ell de cor el que decideixi, que triï el que vol per el seu futur, sense por i sense fer malt a ningú. No retraiem res al nostre ajuntament que ha fet coses bones i en segueix fent, només demanem que ens escolti i reflexioni sobre el Casc Antic de Bellvei, sobre la Conservació de la Nostra Història i eviti el “rodillo” de les constructores, ja que amb aquestes normes que ells aproven hi ha “CARTA BLANCA” SENSE MIDES PER TOT EL CASC ANTIC.
Exposo davant la meva indefensió al meu poble i al meu Ajuntament, que no sé si em farà cas, però crec que la causa és bona per als nostres propers fills que vindran, que no sé si podran veure res del que jo he viscut.
Montse Vidal Rodriguez
!PER UNA NOVA NORMATIVA PROTECTORA DEL CASC ANTIC!
NORMES SUBSIDIÀRIES D'AVUI I DE DEMÀ
Feu una ullada, i veureu quines són les normes subsidiàries actuals i les que s'han canviat i estan pendents d'aprovar. Es poden presentar al·legacions a l'ajuntament.
AL·LEGACIONS DE L'ADVOCAT
En aquest apartat s'ha fet un petit extret de les al·legacions que en el seu dia, abans de la modificació de les normes subsidiàries, va fer l'advocat contractat per "Salvem el casc antic", especialista en Enginyeria d'Obres. Aquestes al·legacions van ser presentades a l'Ajuntament i no han sigut contestades. La única resposta va ser: "Això es paper mullat". El paper mullat l'hem volgut ensenyar perquè no hi ha res a amagar.
Si ho voleu veure detingudament, llegiu les al·legacions i comprovareu que els punts senyalats per l'advocat on especifica que el projecte urbanístic no cumplia les normes subsidiàries, són claríssimament modificades en les actuals normes subsidiàries que l'Ajuntament pretén aprovar. Per tant, es pretén canviar les normes subsidiàries per permetre la construcció d'aquest projecte i, obre les portes a que es puguin fer més desastres urbanístics al casc antic de Bellvei. Es tracta d'una normativa molt permissiva i gens respectuosa amb el manteniment i l'harmonia dels actuals carrers i cases del poble. Creiem que ja s'han fet prou desastres a Bellvei i cal respectar el que encara ens queda.
AL.LEGACIONS
PRIMERA.- DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ DEL SOLAR.
El solar sobre el qual es demana llicència d’obres està ubicat a Pça Catalunya, Pça Constitució, C/ Montserrat.
Segons la seva descripció registral (finca núm. 239) i cadastral (0666601CF8606F) es tracta d’una parcel·la de 798 m² de superfície, albergant una construcció existent de 478 m². La construcció existent es desenvolupa sobre una planta baixa de 222 m² més 37 m²; el total construït en PB és doncs de 259 m2; de la qual cosa en resulta que l’ocupació de la PB equival a un 32,45% de la parcel·la.
Destaca que la parcel·la té tres línies de façana: la primera, al Carrer Montserrat números 7-5, és una línia de 3 trams que en conjunt mesura poc més d’11 m; la segona, també al Carrer Montserrat amb núm. 1, té poc més de 10 m; i la tercera, a Pça Constitució, té poc més de 19 metres.
Es reprodueix seguidament el plànol de la parcel·la que figura a la base del cadastre:
Plànol cadastral
SEGONA.- DESCRIPCIÓ DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA QUE REGULA EL SEU APROFITAMENT
La parcel·la a que es refereix l’al·legació precedent ve qualificada per les vigents Normes Subsidiàries de Planejament municipal de Bellvei (NN.SS., en endavant) amb clau RCA (zona residencial nucli antic), amb els paràmetres d’ordenació que es deriven dels arts 37 (tipus d’ordenació), 38 a 47 (paràmetres comuns a tots els tipus d’ordenació de l’edificació), 48 a 53 (paràmetres de l’edificació entre mitgeres), 64 a 67 (condicions de l’habitatge) i 94 a 97 (zona residencial nucli antic clau RCA) de les seves Normes Urbanístiques. D’aquests preceptes són especialment destacables a efectes d’aquest escrit, els següents:
- art. 37, que defineix al tipus d’ordenació d’edificació entre mitgeres com aquell que “correspon al tipus d’illa tancada, l’edificabilitat de la qual es regula bàsicament per l’alineació de la façana, la profunditat edificable i l’alçada reguladora”.
- art. 94.2 que considera que en clau RCA el tipus d’ordenació aplicable és el “d’edificació entre mitgeres, amb alineació a vial, conservant les característiques de l’edificació actual, en particular les alineacions existents o les que dicten, segons articles anteriors d’aquestes Normes Urbanístiques”.
- art. 97.2, que disposa que “Els edificis en aquesta zona, la façana dels quals sigui de longitud menor o igual a 5 metres, seran obligatòriament unifamiliars. En altre cas poden ser bifamiliars, i sota cap concepte un nucli vertical o escala poden donar acés a més de quatre habitatges”.
- art. 97.3, que disposa que “És aconsellable no utilitzar les plantes baixes per a habitatge i és obligatori, en el cas en que es construeixi més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la, que aquesta planta baixa es destini a estacionament”.
Es reprodueix seguidament el plànol d’ordenació O3, en la part que afecta a la parcel·la de referència.
TERCERA.- SOBRE LA INTERPRETACIÓ DELS PRECEPTES URBANÍSTICS.
Les Normes Urbanístiques de les NN.SS., salvant omissió involuntària, no contenen regles d’interpretació dels seus preceptes, regles que d’altra banda avui es troben perfectament assentades tant en normativa general com en la jurisprudència.
En efecte, l’art. 10 de la LUC disposa que:
Regles d'interpretació del planejament urbanístic
1. Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per contradiccions entre documents d'igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d'interpretació integrada de les normes. En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament urbanístic i que no pugui ésser resolt atenent els criteris generals determinats per l'ordenament jurídic, preval el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real.
2. En el supòsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de preservació, s'ha de ponderar l'interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori.
Aquest precepte sintetitza magistralment la jurisprudència tradicional anterior (com són les sentències del TS de 1.7.92, RJ 5741; de 22.5.91, RJ 4287; de 28.2.84, RJ 1094; de 13.4.82, RJ 2406; i del TSJ de Catalunya de 17.12.96, RJCA 2637). És de destacar la regla imperativa de resoldre els dubtes d’interpretació a favor del criteri de menor edificabilitat.
QUARTA.- SOBRE LA CONSERVACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICACIÓ ACTUAL.
Cal destacar que les característiques de l’edificació actual, que cal respectar segons l’art. 37 de les Normes Urbanístiques, tant en la parcel·la sobre la que es pretén la llicència com a la illa on s’ubica, són habitatges unifamiliars entre mitgeres, construïdes sobre porcions de terreny més o menys irregulars. No hi ha dins d'aquest entorn cap edificació plurifamiliar.
A entendre d'aquesta part, el precepte d’aplicació (art. 37) cal interpretar-se en el sentit que no resulta admissible edificació diferent a la conservació de la preexistent. En un entorn d'habitatges unifamiliars construïts sobre parcel·les irregulars, la introducció d'una construcció plurifamiliar en un sector de nucli antic distorsiona l'entorn físic, paisatgístic, urbanístic i jurídic. On hi ha cases, apareix un bloc; on hi ha propietat exclusiva, apareix propietat horitzontal; on hi ha construccions tradicionals, apareix una construcció moderna. L’art 37 obliga a “conservar les característiques actuals de l’edificació”, previsió la qual cal interpretar en el sentit de que resulta obligatori el manteniment de les característiques estructurals de l'edificació existent.
Contràriament, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar de 16 habitatges. Això resulta absolutament contrari a aquest manteniment i conservació que la normativa exigeix i, per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat d’inesmenable.
CINQUENA.- SOBRE LA INADMISSIBILITAT D’UNA CONSTRUCCIÓ PER A HABITATGE PLURIFAMILIAR.
Sigui quina sigui la interpretació de l’art. 37, sobre el manteniment de les característiques de l’edificació actual, el projecte sobre el qual es demana la llicència infringeix igualment allò que contempla l’art. 97.2 i que podríem titular com inadmissibilitat de construccions destinades a habitatges plurifamiliar.
El motiu en que justifiquem aquesta inadmissibilitat és no ja la distorsió de l'entorn, ans la interpretació que procedeix d’allò que disposa l’art. 97.2 de les Normes Urbanístiques abans transcrit; aquest precepte només admet a la zona habitatges unifamiliars o bifamiliars; s’admet l’unifamiliar sense restriccions; i el bifamiliar si la façana de l’edificació és superior a 5 m. Res mes.
La previsió de que un nucli de comunicació vertical pugui donar accés a un màxim de 4 habitatges no significa en absolut que es contemplin les edificacions plurifamiliars; cal entendre aquesta previsió com la possibilitat de que una escala única doni accés a dos habitatges d’un edifici i dos habitatges d’un altre edifici. L’edificació, en qualsevol cas, admetrà un màxim de dos habitatges.
Contràriament, també, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar de 16 habitatges. Això resulta absolutament contrari a la permissió com a màxim d’edificacions bifamiliars que contempla l’art. 97.2, i ,per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat, també, d’inesmenable.
SISENA.- SOBRE LA NECESSITAT DE DESTINAR LA PLANTA BAIXA A ESTACIONAMENT.
El projecte sobre el qual es demana la llicència infringeix igualment allò que contempla l’art. 97.3 i que podríem titular com infracció de l’obligació de destinar la planta baixa a estacionament.
La interpretació d’aquest precepte que reputem infringeix el projecte sotmès a llicència resulta ben clara: si es construeixen més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la resulta preceptiu destinar la planta baixa a estacionament de vehicles.
L’obligatorietat de reservar la planta baixa a estacionament, doncs, abasta a dos supòsits:
- projectes que contemplin la construcció de més de dos habitatges amb un sòl accés. Ja hem vist en l’al·legació anterior que un sòl accés pot donar servei a un màxim de 4 habitatges. En aquest cas (accés únic i 3 o 4 habitatges) caldrà que destini la planta baixa a estacionament. Com que el projecte sotmès a llicència contempla més d’un accés a la construcció, aquest supòsit no és d’aplicació.
- projectes que contemplin més de dos habitatges en la mateixa parcel·la. És precisament el cas del projecte sotmès a llicència, on en una parcel·la s’hi projecte la construcció de 16 habitatges.
Contràriament, també, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar on la planta baixa no es destina a estacionament de vehicles. Això resulta absolutament contrari a allò que contempla l’art. 97.3, i ,per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat, també, d’inesmenable.
Per tot allò anteriorment exposat, en base als fonaments legals esmentats i demés d'aplicació, A V.I. SUPLIQUEN: Que tingui per presentat aquest escrit en temps i forma i, després dels tràmits legals dicti resolució en la qual es denegui la llicència d’obres per a la construcció de 16 habitatges i soterrani per aparcament a la parcel·la situada a Pça Catalunya, Pça Constitució, C/ Montserrat, demanada per la companyia mercantil __________, per la concurrència dels defectes assenyalats a les al·legacions quarta, cinquena i sisena d’aquest escrit; notificant expressament als signants la resolució que es dicti.
PRIMERA.- DESCRIPCIÓ I UBICACIÓ DEL SOLAR.
El solar sobre el qual es demana llicència d’obres està ubicat a Pça Catalunya, Pça Constitució, C/ Montserrat.
Segons la seva descripció registral (finca núm. 239) i cadastral (0666601CF8606F) es tracta d’una parcel·la de 798 m² de superfície, albergant una construcció existent de 478 m². La construcció existent es desenvolupa sobre una planta baixa de 222 m² més 37 m²; el total construït en PB és doncs de 259 m2; de la qual cosa en resulta que l’ocupació de la PB equival a un 32,45% de la parcel·la.
Destaca que la parcel·la té tres línies de façana: la primera, al Carrer Montserrat números 7-5, és una línia de 3 trams que en conjunt mesura poc més d’11 m; la segona, també al Carrer Montserrat amb núm. 1, té poc més de 10 m; i la tercera, a Pça Constitució, té poc més de 19 metres.
Es reprodueix seguidament el plànol de la parcel·la que figura a la base del cadastre:
Plànol cadastral
SEGONA.- DESCRIPCIÓ DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA QUE REGULA EL SEU APROFITAMENT
La parcel·la a que es refereix l’al·legació precedent ve qualificada per les vigents Normes Subsidiàries de Planejament municipal de Bellvei (NN.SS., en endavant) amb clau RCA (zona residencial nucli antic), amb els paràmetres d’ordenació que es deriven dels arts 37 (tipus d’ordenació), 38 a 47 (paràmetres comuns a tots els tipus d’ordenació de l’edificació), 48 a 53 (paràmetres de l’edificació entre mitgeres), 64 a 67 (condicions de l’habitatge) i 94 a 97 (zona residencial nucli antic clau RCA) de les seves Normes Urbanístiques. D’aquests preceptes són especialment destacables a efectes d’aquest escrit, els següents:
- art. 37, que defineix al tipus d’ordenació d’edificació entre mitgeres com aquell que “correspon al tipus d’illa tancada, l’edificabilitat de la qual es regula bàsicament per l’alineació de la façana, la profunditat edificable i l’alçada reguladora”.
- art. 94.2 que considera que en clau RCA el tipus d’ordenació aplicable és el “d’edificació entre mitgeres, amb alineació a vial, conservant les característiques de l’edificació actual, en particular les alineacions existents o les que dicten, segons articles anteriors d’aquestes Normes Urbanístiques”.
- art. 97.2, que disposa que “Els edificis en aquesta zona, la façana dels quals sigui de longitud menor o igual a 5 metres, seran obligatòriament unifamiliars. En altre cas poden ser bifamiliars, i sota cap concepte un nucli vertical o escala poden donar acés a més de quatre habitatges”.
- art. 97.3, que disposa que “És aconsellable no utilitzar les plantes baixes per a habitatge i és obligatori, en el cas en que es construeixi més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la, que aquesta planta baixa es destini a estacionament”.
Es reprodueix seguidament el plànol d’ordenació O3, en la part que afecta a la parcel·la de referència.
TERCERA.- SOBRE LA INTERPRETACIÓ DELS PRECEPTES URBANÍSTICS.
Les Normes Urbanístiques de les NN.SS., salvant omissió involuntària, no contenen regles d’interpretació dels seus preceptes, regles que d’altra banda avui es troben perfectament assentades tant en normativa general com en la jurisprudència.
En efecte, l’art. 10 de la LUC disposa que:
Regles d'interpretació del planejament urbanístic
1. Els dubtes en la interpretació del planejament urbanístic produïts per imprecisions o per contradiccions entre documents d'igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d'interpretació integrada de les normes. En el supòsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentació imperativa del planejament urbanístic i que no pugui ésser resolt atenent els criteris generals determinats per l'ordenament jurídic, preval el que estableixi la documentació escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real.
2. En el supòsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de preservació, s'ha de ponderar l'interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori.
Aquest precepte sintetitza magistralment la jurisprudència tradicional anterior (com són les sentències del TS de 1.7.92, RJ 5741; de 22.5.91, RJ 4287; de 28.2.84, RJ 1094; de 13.4.82, RJ 2406; i del TSJ de Catalunya de 17.12.96, RJCA 2637). És de destacar la regla imperativa de resoldre els dubtes d’interpretació a favor del criteri de menor edificabilitat.
QUARTA.- SOBRE LA CONSERVACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICACIÓ ACTUAL.
Cal destacar que les característiques de l’edificació actual, que cal respectar segons l’art. 37 de les Normes Urbanístiques, tant en la parcel·la sobre la que es pretén la llicència com a la illa on s’ubica, són habitatges unifamiliars entre mitgeres, construïdes sobre porcions de terreny més o menys irregulars. No hi ha dins d'aquest entorn cap edificació plurifamiliar.
A entendre d'aquesta part, el precepte d’aplicació (art. 37) cal interpretar-se en el sentit que no resulta admissible edificació diferent a la conservació de la preexistent. En un entorn d'habitatges unifamiliars construïts sobre parcel·les irregulars, la introducció d'una construcció plurifamiliar en un sector de nucli antic distorsiona l'entorn físic, paisatgístic, urbanístic i jurídic. On hi ha cases, apareix un bloc; on hi ha propietat exclusiva, apareix propietat horitzontal; on hi ha construccions tradicionals, apareix una construcció moderna. L’art 37 obliga a “conservar les característiques actuals de l’edificació”, previsió la qual cal interpretar en el sentit de que resulta obligatori el manteniment de les característiques estructurals de l'edificació existent.
Contràriament, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar de 16 habitatges. Això resulta absolutament contrari a aquest manteniment i conservació que la normativa exigeix i, per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat d’inesmenable.
CINQUENA.- SOBRE LA INADMISSIBILITAT D’UNA CONSTRUCCIÓ PER A HABITATGE PLURIFAMILIAR.
Sigui quina sigui la interpretació de l’art. 37, sobre el manteniment de les característiques de l’edificació actual, el projecte sobre el qual es demana la llicència infringeix igualment allò que contempla l’art. 97.2 i que podríem titular com inadmissibilitat de construccions destinades a habitatges plurifamiliar.
El motiu en que justifiquem aquesta inadmissibilitat és no ja la distorsió de l'entorn, ans la interpretació que procedeix d’allò que disposa l’art. 97.2 de les Normes Urbanístiques abans transcrit; aquest precepte només admet a la zona habitatges unifamiliars o bifamiliars; s’admet l’unifamiliar sense restriccions; i el bifamiliar si la façana de l’edificació és superior a 5 m. Res mes.
La previsió de que un nucli de comunicació vertical pugui donar accés a un màxim de 4 habitatges no significa en absolut que es contemplin les edificacions plurifamiliars; cal entendre aquesta previsió com la possibilitat de que una escala única doni accés a dos habitatges d’un edifici i dos habitatges d’un altre edifici. L’edificació, en qualsevol cas, admetrà un màxim de dos habitatges.
Contràriament, també, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar de 16 habitatges. Això resulta absolutament contrari a la permissió com a màxim d’edificacions bifamiliars que contempla l’art. 97.2, i ,per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat, també, d’inesmenable.
SISENA.- SOBRE LA NECESSITAT DE DESTINAR LA PLANTA BAIXA A ESTACIONAMENT.
El projecte sobre el qual es demana la llicència infringeix igualment allò que contempla l’art. 97.3 i que podríem titular com infracció de l’obligació de destinar la planta baixa a estacionament.
La interpretació d’aquest precepte que reputem infringeix el projecte sotmès a llicència resulta ben clara: si es construeixen més de dos habitatges amb accés únic o en la mateixa parcel·la resulta preceptiu destinar la planta baixa a estacionament de vehicles.
L’obligatorietat de reservar la planta baixa a estacionament, doncs, abasta a dos supòsits:
- projectes que contemplin la construcció de més de dos habitatges amb un sòl accés. Ja hem vist en l’al·legació anterior que un sòl accés pot donar servei a un màxim de 4 habitatges. En aquest cas (accés únic i 3 o 4 habitatges) caldrà que destini la planta baixa a estacionament. Com que el projecte sotmès a llicència contempla més d’un accés a la construcció, aquest supòsit no és d’aplicació.
- projectes que contemplin més de dos habitatges en la mateixa parcel·la. És precisament el cas del projecte sotmès a llicència, on en una parcel·la s’hi projecte la construcció de 16 habitatges.
Contràriament, també, es demana llicència per a la construcció d’un edifici plurifamiliar on la planta baixa no es destina a estacionament de vehicles. Això resulta absolutament contrari a allò que contempla l’art. 97.3, i ,per tant, la llicència demanada no pot concedir-se, tractant-se el defecte denunciat, també, d’inesmenable.
Per tot allò anteriorment exposat, en base als fonaments legals esmentats i demés d'aplicació, A V.I. SUPLIQUEN: Que tingui per presentat aquest escrit en temps i forma i, després dels tràmits legals dicti resolució en la qual es denegui la llicència d’obres per a la construcció de 16 habitatges i soterrani per aparcament a la parcel·la situada a Pça Catalunya, Pça Constitució, C/ Montserrat, demanada per la companyia mercantil __________, per la concurrència dels defectes assenyalats a les al·legacions quarta, cinquena i sisena d’aquest escrit; notificant expressament als signants la resolució que es dicti.
.jpg)
.jpg)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.jpg){kind=link}
